activisme ambiental

No fa falta que t’encadenis a un arbre, que et lliguis una pancarta al cos o que et pintis la pell nua amb pintura vermella davant d’una plaça de toros per reivindicar els drets dels animals. 

L’activisme ambiental adopta moltes formes: des de posades en escena fins a manifestacions al carrer, passant per accions senzilles que podem fer en el nostre dia a dia i que, encara que semblin poca cosa perquè no surten als mitjans de comunicació, poden tenir molt d’impacte quan és molta gent la que les fa.

Tenir cura del medi ambient és tenir cura de la salut i, per tant, de les persones. Per sort, cada cop som més conscients que la salut del planeta i la nostra estan íntimament relacionades.

Enrolar-se en alguna entitat ambiental o participar com a voluntari en alguna de les nombroses activitats que s’organitzen arreu del món durant tot l’any és, també, una forma d’activisme ambiental.

Si vas (o has anat) a una escola verda, és probable que aquests noms et siguin familiars. Si no, et convidem a descobrir en què consisteixen i a impulsar-los al teu centre!

Els escamots verds, les comissions verdes o els comitès ambientals estan constituïts per grups d’alumnes encarregats de promoure les bones pràctiques ambientals a l’escola, tant a nivell individual com col·lectiu, així com de detectar els mals comportaments i erradicar-los. Per fer-ho, duen a terme tasques de sensibilització i divulgació.

La causa animalista s’ha convertit en una forma d’activisme ambiental que porta milers de persones a emprendre accions per abolir l’antropocentrisme supremacista en relació amb la resta d’animals, i a sortir al carrer i a mobilitzar-se en la defensa dels seus drets. S’oposen al patiment de qualsevol ésser viu i, per tant, també, a l’experimentació amb animals o al seu ús per a la indústria tèxtil o qualsevol forma d’activitat lucrativa, d’espectacle i d’entreteniment, com la tauromàquia, els zoològics, els circs o la venda d’animals de companyia.

Els problemes ambientals ens afecten a tots, però no de la mateixa manera. Les persones més pobres acostumen a ser les més vulnerables i les que en pateixen més les conseqüències.

El concepte de justícia ambiental, sorgit a la dècada dels 80, fa referència a la igualtat d’oportunitats en relació amb l’accés als recursos naturals entre les regions riques i pobres del planeta, però també a la reducció de les desigualtats ecològiques dins un mateix país o regió.

No tot són pancartes i mobilitzacions al carrer. L’art també és una forma d’expressió que pot tenir un caràcter reivindicatiu i de lluita social. Si les aglomeracions no t’agraden, hi ha moltes altres maneres de fer sentir la teva veu: la fotografia, la pintura, la dansa o el teatre... Aquestes disciplines poden ser també eines de gran valor per a la transformació territorial i la defensa del medi ambient.

Internet i els dispositius mòbils possibiliten noves formes de participació, organització i mobilització social.

Les xarxes socials (especialment Twitter, Facebook i Instagram), canals com el YouTube, però també el correu electrònic, esdevenen mitjans amb un gran potencial per a l’activisme, ja que ens permeten compartir continguts de manera immediata i interactuar amb un públic potencial enorme. Gràcies a Internet podem recaptar fons per a una bona causa, convocar persones a una mobilització i organitzar-nos socialment.

El 5 de juny del 1972 es va celebrar a Estocolm (Suècia) la primera conferència internacional sobre medi ambient, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà. Va ser el primer cop que polítics i estudiosos d’arreu del món es trobaven conjuntament per debatre sobre els problemes ambientals que ens amenacen. En aquesta conferència es van assentar les bases per al desenvolupament de nombroses directrius i acords en aquesta matèria.

Els moviments ecologistes presenten característiques i motivacions diverses: poden tenir un caràcter formal, institucional i organitzat o informal i esporàdic; poden posar el focus en situacions puntuals i problemes d’àmbit local o poden tenir un rerefons global. Tots ells, però, tenen en comú la defensa i la preservació del medi ambient en alguna de les seves formes.

La lluita en favor de natura i la defensa del medi ambient no és un fenomen recent, sinó que es remunta a temps immemorials. Les cultures indígenes tradicionals han estat des de sempre íntimament unides al territori i han defensat la terra davant agressions de diversa índole.