L'ecologisme (també) te nom de dona

El 5 de juny del 1972 es va celebrar a Estocolm (Suècia) la primera conferència internacional sobre medi ambient, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà. Va ser el primer cop que polítics i estudiosos d’arreu del món es trobaven conjuntament per debatre sobre els problemes ambientals que ens amenacen. En aquesta conferència es van assentar les bases per al desenvolupament de nombroses directrius i acords en aquesta matèria.

El civeractivisme, activisme sense sortir de casa!

Internet i els dispositius mòbils possibiliten noves formes de participació, organització i mobilització social.

Les xarxes socials (especialment Twitter, Facebook i Instagram), canals com el YouTube, però també el correu electrònic, esdevenen mitjans amb un gran potencial per a l’activisme, ja que ens permeten compartir continguts de manera immediata i interactuar amb un públic potencial enorme. Gràcies a Internet podem recaptar fons per a una bona causa, convocar persones a una mobilització i organitzar-nos socialment.

(In)justicies ambientals

Els problemes ambientals ens afecten a tots, però no de la mateixa manera. Les persones més pobres acostumen a ser les més vulnerables i les que en pateixen més les conseqüències.

El concepte de justícia ambiental, sorgit a la dècada dels 80, fa referència a la igualtat d’oportunitats en relació amb l’accés als recursos naturals entre les regions riques i pobres del planeta, però també a la reducció de les desigualtats ecològiques dins un mateix país o regió.

Comissions verdes i delegats ambientals

Si vas (o has anat) a una escola verda, és probable que aquests noms et siguin familiars. Si no, et convidem a descobrir en què consisteixen i a impulsar-los al teu centre!

Els escamots verds, les comissions verdes o els comitès ambientals estan constituïts per grups d’alumnes encarregats de promoure les bones pràctiques ambientals a l’escola, tant a nivell individual com col·lectiu, així com de detectar els mals comportaments i erradicar-los. Per fer-ho, duen a terme tasques de sensibilització i divulgació.

Per reflexionar-hi...
«No és fàcil ser dona dirigint processos de resistència indígenes. En una societat increïblement patriarcal, les dones estem molt exposades, hem d’enfrontar-nos a moltes circumstàncies d’alt risc, i a campanyes masclistes i misògines.» (Berta Cáceres, líder indígena lenca, feminista i activista ambiental hondurenya; 1971-2016)

Troba’ns a les xarxes socials

Facebook