Hem demanat als següents protagonistes, que ens expliquin alguna curiositat relacionada amb el món dels sentits. Algun d’ells, però, ens ha colat una mentida. A veure si ets capaç de detectar-la!
Ós polar (Ursus maritimus)
L’olfacte és el meu sentit més important. El necessito per caçar, ja que m’alimento principalment de foques. Les puc detectar a una distància de fins a 2 km i 1 m sota la neu. Mmmmmm, que bones!
Fraret (Fratercula arctica)
Capturo peixos petits, crustacis imol·luscs quem’empasso sencers, llevat que hagi d’alimentar les cries. En aquest cas,me'ls alineo al bec, amb el cap d'un contra la cua del següent. I, així, en puc portarmés en cada trajecte.
Formigues talladores de fulles (Gènere Atta)
Tenim aquest nom perquè tallem i transportem fulles. Les utilitzem per cultivar jardins de fongs, dels quals ens alimentem. Quan trobem una fulla nutritiva, cantem per avisar les altres formigues. Com més nutritiva sigui la fulla, més intensament cantem!
Elefant (Gènere Loxodonta)
Ens comuniquem a grans distàncies mitjançant infrasons. Les femelles sexualment receptives avisen els mascles amb profunds sorolls sords propagats per l’aire fins a més de 3,25 km o mitjançant ones sísmiques que es poden propagar fins a 10 km per terra.
Reineta d’ulls vermells americana (Agalychnis callydrias)
Els meus ulls, habitualment groguencs, es tornen vermells en època reproductiva per atreure les femelles. Aleshores faig gala de tots els meus colors.
I és que, qui es pot resistir a una mirada així?
Abella de la mel (Apis mellifera)
Tenim una dansa pròpia: la dansa de les abelles! Mitjançant una sèrie de moviments amunt i avall per la paret vertical del rusc, les abelles recol·lectores, les més exploradores de totes, compartim informació sobre la direcció i la distància a la qual es troben les flors que contenen nèctar o pol·len, i els llocs amb aigua.
Mona udoladora (Gènere Alouatta)
Cada matí, en despertar, emetem una sèrie d’udols que es propaguen diversos quilòmetres per la selva. Així informem de la nostra posició i evitem coincidir amb d’altres bàndols en un mateix lloc i haver de competir pel menjar.
Pregadéu (Mantis religiosa)
M’alimento habitualment d’insectes. Però també sóc capaç de caçar granotes, llangardaixos, ratolins petits i colibrís. Durant l’aparellament, les femelles ens podem arribar a menjar el mascle, tot i que aquest comportament no és habitual en llibertat.