Encara que pugui semblar que el ciment i l’asfalt són incompatibles amb la vida animal, el cert és que també les ciutats, com a cosistemes urbans que són, compten amb una diversitat faunística o vegetal important. La majoria de vertebrats es beneficien de l’absència de depredadors naturals i de la relativa bonança i estabilitat tèrmica dels medis urbans, així com de l’elevada producció de deixalles.
Durant el dia d’avui desapareixeran entre 150 i 200 espècies arreu del planeta, es tracta d’animals i plantes, resultat de milions d’anys d’evolució, que ja no tornarem a veure mai més.
Us heu sentit mai sorpresos pel vol rasant d’una gavina que frisa per les engrunes del vostre entrepà? Els seus crits agònics ressonen sovint al vostre cervell?
Introduir espècies en un territori fora del seu marc natural és un perill per a l’equilibri de l’ecosistema on s’introdueixen. Hi ha una gran quantitat d’espècies exòtiques al nostre territori (més de 1.100 espècies exòtiques catalogades a Catalunya). El problema greu sorgeix quan alguna d’aquestes espècies és capaç d’expandir-se en un període breu de temps. És aleshores que aquestes espècies exòtiques es converteixen en invasores (a Catalunya n’hi ha registrades més de 100).
Si un dia d’aquests vas a la peixateria a comprar el sopar fixa’t en els peixos que hi venen. Hi trobaràs sardines, seitons, lluços, llenguados, llobarros, raps, orades... depenent de la temporada en trobaràs uns o uns altres, però... quants en coneixes? La majoria de nosaltres amb prou feines coneixem i consumim una desena de peixos diferents.
La pèrdua de biodiversitat és una de les principals conseqüències associades al canvi climàtic, un fenomen global íntimament relacionat amb el malbaratament energètic a escala local i mundial. L’increment de la temperatura, la contaminació i la sobreexplotació d’ecosistemes suposa un repte per a moltes espècies, que no s’aconsegueixen adaptar a aquests canvis. Altres espècies envaeixen sistemes que no els són propis. Nosaltres, els humans, també patim aquests canvis.
Hem demanat als següents protagonistes, que ens expliquin alguna curiositat relacionada amb el món dels sentits. Algun d’ells, però, ens ha colat una mentida. A veure si ets capaç de detectar-la!
L’olfacte és el meu sentit més important. El necessito per caçar, ja que m’alimento principalment de foques. Les puc detectar a una distància de fins a 2 km i 1 m sota la neu. Mmmmmm, que bones!
Per a molts animals el sentit de la vista és el de major importància per a la seva supervivència. Descobreix les peculiaritats visuals d’algunes espècies, resolent el següent encreuat!