Es calcula que cada any es perden al món 10 milions d’hectàrees de bosc. Això equival a uns 40 camps de futbol per minut! Equival, també, a la superfície d’Hongria o de Castella i Lleó.
La desforestació es pot produir per causes naturals o bé a conseqüència de les activitats humanes. Un incendi, per exemple, pot originar-se per una cigarreta o bé per la caiguda d’un llamp en un arbre. Val a dir, però, que avui en dia la majoria de factors que provoquen desforestació són degudes a l’acció humana, directament o indirectament:
-
Incendis, intencionats o no.
-
Canvi climàtic, l’escassetat d’aigua i la desertització.
-
La ramaderia industrial intensiva.
-
La conversió de terrenys per a l’agricultura.
-
La urbanització.
-
L’augment de plagues i malalties que afecten els arbres.
-
L’obtenció d’oli de palma.
Els oceans i el seu paper en el clima
A banda dels boscos terrestres, els oceans són també uns grans embornals de CO₂. Es calcula que poden arribar a fixar entre un terç i la meitat del CO₂ de l’atmosfera. A més, generen aproximadament el 80 % de l’oxigen que respirem!
Més d’un terç del CO₂ que emetem a l’atmosfera acaba dissolt al mar. Això n’altera l’equilibri, acidificant-los, cosa que afecta una de les formes de vida més essencials i que es troba en la base de la cadena alimentària oceànica: el plàncton. Els organismes que formen el fitoplàncton són probablement el recurs vegetal més important de la Terra. Totes les espècies superiors, des del verat fins a les balenes, depenen d’aquests organismes majoritàriament microscòpics.
Un altre dels efectes de l’escalfament i de l’acidificació dels oceans és el blanqueig dels coralls, que ja es troben en situació crítica, per culpa també de la contaminació. Quan la temperatura de l’aigua supera els 29 °C, els coralls pateixen estrès tèrmic i reaccionen expulsant les algues. Això fa que acabin morint per falta d’oxigen.
Algunes curiositats sobre el corall
Sabíeu que...?
La Gran Barrera de Corall és l’estructura viva més gran del planeta, que es pot veure des de l’espai!
Consta de milers de milions de petits organismes coneguts com a pòlips de corall. Ocupa una franja de més de 3.000 km sobre una àrea d’aproximadament 348.000 km2. I està situada a la costa de Queensland, al nord-est d’Austràlia.
La Gran Barrera de Corall acull una enorme diversitat de vida: als seus esculls hi viuen unes 1.800 espècies de peixos, crustacis i altres animals marins, com balenes, taurons, eriçons, dofins i tortugues, als quals ofereixen protecció i aliment.
A banda d’acollir una quarta part de la diversitat marina mundial, i de la seva importància en la cadena alimentària, la Gran Barrera de Corall té un gran paper en la mitigació del canvi climàtic, ja que els esquelets de corall absorbeixen i emmagatzemen el CO2 de l’atmosfera.
És considerada una de les 7 meravelles del món, i el 1981 va ser seleccionada com a Patrimoni de la Humanitat.
La contaminació i el canvi climàtic són les seves principals amenaces.
Proposta didàctica complementària
Per treballar el Dia dels Drets Humans - 10 de desembre (QR)
Proposta didàctica complementària
Per treballar el Dia Mundial de les Muntanyes - 11 de desembre (QR)
