Durant aquest curs us proposem reflexionar sobre la noció de límits i, en concret, sobre els límits planetaris.
Us convidem a endinsar-vos-hi de manera progressiva, partint des del significat que poden tenir des d’un punt de vista individual, interindividual i, finalment, planetari.
Proposta didàctica per aprofundir
Us heu plantejat mai quins són els vostres límits? On comença i on acaba el que és meu i el que no ho és? El que puc fer, el que vull fer i el que no? I algunes qüestions més que poden contribuir a enriquir el debat:
Quins són els nostres límits, a nivell individual? I entre les persones?
Què marca la frontera entre el que està bé fer i el que no?
Poder i voler van sempre plegats?
Són necessaris, els límits? I si és així, de quina mena han de ser?
Podem créixer indefinidament i de manera il·limitada?
Vivim envoltats de límits. Que no els veiem no significa que no existeixin.
Els més immediats són els que ens marca el nostre cos: el que podem veure amb els ulls, és a dir, el nostre rang de visió; el que podem tocar i abastar amb les mans; la distància a la qual podem sentir un so determinat i comunicar-nos amb els altres, la velocitat màxima a la qual podem córrer, etc. En l'àmbit interindividual també hi ha límits que no s’hauria de sobrepassar, perquè si ho fem podem fer mal a altres persones o posar-los en perill.
Algunes de les funcions dels límits, des d’un punt de vista individual:
• Ens protegeixen d’agressions, abusos i maltractaments.
• Impedeixen que entrem en contacte amb persones o ambients tòxics que ens generen malestar i que no ens convenen.
• Ens ajuden a reduir la sobrecàrrega física, mental o emocional i, per tant, ens protegeixen de l’estrès.
• Impedeixen que duem a terme activitats o tasques que en realitat no volem fer.
• Protegeixen la nostra integritat física, mental i emocional.
• Ens donen seguretat pel fet que ens ajuden a saber què ens pot posar en perill i què no.
• Ens alliberen de responsabilitats que són d’altres, que no ens corresponen, o que no podem assumir.
Ens ajuden a posar distància amb persones, situacions, ambients... que ens perjudiquen, i a fer el mateix amb conflictes o problemes d’altres persones que ens sobrepassen i que no podem sostenir.
• Fan créixer la nostra autoestima.
Pensem-hi durant una estona i posem-ho en comú.
Un cop superada la visió individual i interindividual dels límits, podem agafar perspectiva i fer zoom out per reflexionar sobre el paper dels límits des d’un punt de vista sistèmic i planetari.
I és que les persones no som les úniques amb la capacitat de posar límits. Els sistemes també tenen els seus límits i unes normes que els regeixen i que n’asseguren el bon funcionament. El planeta, com a sistema que és, també té les seves línies vermelles. I és que, malgrat la capacitat d’adaptar-se i de respondre als canvis, la seva capacitat de tolerància a les agressions és finita. Saber quins són aquests límits i no traspassar-los és important: d’això en depèn la nostra supervivència com a espècie.
Aquest curs parlarem de límits i això vol dir parlar, també, de llibertat, de tolerància, de respecte... Però també de riscos, perquè quan se sobrepassen unes fronteres determinades s’esdevenen unes conseqüències que poden posar en perill la vida de les persones i tot l’ecosistema que integren.
Proposta didàctica complementària
Per treballar el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d'Ozó - 16 de setembre (QR)
Proposta didàctica complementària
Per treballar el Dia Europeu Sense Cotxes - 22 de setembre (QR)
