L’os polar és probablement el símbol més emblemàtic d’un dels efectes del canvi climàtic: l’extinció d’espècies.
El dia d’avui ens convida a reflexionar sobre la cada cop més crítica situació de l'Àrtic, que es va fonent any rere any com a conseqüència del canvi climàtic d'origen antròpic, i de les espècies vinculades a aquest hàbitat. De tots depèn contribuir, o no, a la seva desaparició. Estalviant energia, reduint el consum, reciclant... els ajudarem a viure!
Proposta didàctica complementària per treballar el Dia Internacional de l’Os Polar
El canvi climàtic és un fenomen global. Això vol dir que els seus efectes tenen conseqüències arreu del món, encara que prenguin formes molt diferents.
Una de les conseqüències del canvi climàtic és la pèrdua de biodiversitat. Entre les espècies més afectades per l’escalfament global trobem l’os polar. Durant l’hivern, els ossos polars cacen i s’alimenten per tal d’acumular greixos que els permetran sobreviure durant els mesos de primavera i estiu. Amb l’increment de les temperatures a causa del canvi climàtic, però, l’hivern cada cop és més curt, i la quantitat de gel, menor. Això compromet enormement les seves possibilitats de sobreviure.
Sense gel, no hi ha ossos polars.
El canvi climàtic és el perill més important per a la supervivència de l’os polar, però no és l’únic. La caça furtiva, la contaminació i l’explotació dels recursos naturals a l’Àrtic (petroli, gas i carbó) també contribueixen a la seva desaparició.
Actualment, habiten entre 22.000 i 31.000 ossos polars al planeta. La seva població ha augmentat relativament des de finals de segle passat, perquè el 1973 es va firmar un acord internacional per a reduir-ne la caça. De fet, són uns dels pocs grans carnívors de la Terra que encara habiten en el seu antic territori. I és que aquests animals van aprendre a treure profit del gel àrtic per caçar. I si el gel desapareix es podria perdre una tercera part de la població fins el 2050.
10 curiositats sobre l’os polar, que potser no coneixíeu:
-
És el carnívor terrestre més gran que existeix actualment a la Terra: el mascle adult pot fer fins a 2,5 metres d’estatura i pot arribar a pesar 600 quilos.
-
Són nòmades i cacen en gels marins. El seu aliment principal són les foques, tot i que també cacen morses, belugues i peixos.
-
Viuen al pol Nord o a les zones àrtiques de països com el Canadà, els EUA, Noruega, Groenlàndia i Rússia.
-
Poden nedar distàncies de fins a 600 km, durant dies. A terra ferma poden arribar als 40 km/h (la mateixa velocitat que un cavall).
-
Tenen un olfacte molt fi, que els permet detectar foques que es troben a 1,5 m sota el gel i a una distància de fins a 30 km.
-
Tenen la pell negra (per ajudar-los a absorbir la calor) i la llengua fosca (amb tonalitats que van del blau o púrpura al negre).
-
No necessiten beure aigua: poden obtenir-la a partir d’una reacció química que descompon el greix emmagatzemat al seu cos.
-
Durant l’estiu, sobretot quan són a terra ferma, practiquen el que s’anomena hibernació ambulant, un estat de repòs que els ajuda a estalviar energia i recursos fins que torni a arribar l’hivern.
-
Tenen tres parpelles! Això els ajuda a reduir la quantitat de radiació ultraviolada que els arriba als ulls i els protegeix de la ceguesa causada pels reflexos de la neu.
-
Actualment, es troben en perill d’extinció: només en queden entre uns 20.000 i 25.000 exemplars.
Us convidem a compartir aquestes curiositats i altra informació que pugueu trobar i plasmar-la en un pòster que ajudi a sensibilitzar la resta d’alumnat de l’escola sobre la situació en què es troben aquests animals i, sobretot, què podem fer nosaltres per ajudar-los, bo i recordant que tot el que fem té una sèrie de repercussions que (ens) afecten a escala local i global, a les persones, però també a la resta d’éssers vius amb els quals cohabitem el planeta.
Torneu a l'activitat del mes de febrer o torneu a l'índex.