2016-2017

La natura està en un equilibri harmoniós amb el planeta i és un gran exemple per a nosaltres, els humans, de com hauríem de fer les coses per poder també estar en equilibri amb el planeta.

Quan viatgem pels nostres entorns de seguida ens adonem que gaudim d’una gran varietat de paisatges. Alguns ens agraden més i d’altres, menys. Però un paisatge no només és una postal, sinó que és fruit d’un patrimoni comú construït entre tots al llarg del temps.

Si un dia d’aquests vas a la peixateria a comprar el sopar fixa’t en els peixos que hi venen. Hi trobaràs sardines, seitons, lluços, llenguados, llobarros, raps, orades... depenent de la temporada en trobaràs uns o uns altres, però... quants en coneixes? La majoria de nosaltres amb prou feines coneixem i consumim una desena de peixos diferents.

En certs moments de la història, sobretot en els moments de canvi, emergeixen o bé es tornen a posar en circulació paraules i conceptes que s’adapten als nous temps per tal de comunicar noves idees, models alternatius de maneres de viure, etc. Per crear un futur desitjable, segurament haurem de trencar amb moltes inèrcies insostenibles que hem mantingut fins ara i adquirir hàbits nous.

Segurament a casa tens molts objectes que no utilitzes i no saps què fer-ne. Tard o d’hora molts els acabaràs llençant a les escombraries, sense pensar que potser a una altra persona li podrien fer servei.

La naturalesa sempre ha estat una gran font d’inspiració, no tan sols estètica sinó què és el nostre gran model de desenvolupament sostenible. Una de les moltes coses que ens ensenya la naturalesa és que les associacions entre individus són molt freqüents i fructíferes a la Terra. És clar que la cooperació ha tingut i té un paper molt important durant l’evolució.

En una casa com la de la cançó segur que s’hi deu viure molt a gust.

Què us semblaria aprendre algun idioma o aprendre a tocar algun instrument de forma gratuïta i divertida? Ets destre fent manualitats o ballant?

Tendim a mesurar el progrés d’un país amb el seu grau de creixement econòmic. Però els indicadors econòmics més comuns no reflecteixen ni la salut ni el benestar d’una societat. Que els habitants d’un país fabriquin i tinguin abundants béns materials no sempre es tradueix en una bona distribució de la riquesa.

Ja ho diuen que els diners no fan la felicitat!

L’energia és un bé comú, tothom hi hauria de tenir accés. La necessitem per a gairebé tot: per fabricar, per moure’ns, per alimentar-nos, per escalfar-nos a l’hivern, etc.