Els usos de l’espai públic són diversos: practicar determinats esports, celebrar-hi festes majors, passejar, descansar o, fins i tot, ballar, en són alguns exemples. Però l’espai públic també és integrador de gent diversa i dels significats que cadascun de nosaltres atribuïm a un lloc o a un altre.
Cada dia consumim una gran quantitat de productes. Alguns, com els aliments, són indispensables per a satisfer les nostres
necessitats vitals, d’altres, però, són més prescindibles i podríem sobreviure perfectament sense ells.
“Molts cops cal donar temps al temps. Altres, cal arremangar-se i resoldre la situació. En aquest cas, no existeix res pitjor que retardar-ho.”
Paulo Coelho (Maktub. Escriptor brasiler; 1947)
Hi havia una vegada un arbre que estimava un nen. I el nen estimava l’arbre. L’arbre era feliç. I el nen, també. Cada dia el nen anava a veure l’arbre i recollia les fulles que havien caigut per fer-ne una corona i jugar a ser el rei del bosc....
La manera de concebre la relació de les dones i els homes amb la natura ha variat segons l’època i el lloc. Si bé, com ja hem comentat, la concepció occidental prevalent en l’actualitat és la de l'humà com a ésser que està fora de la natura i a la qual
considera un recurs que cal explotar per al seu únic benefici, altres cultures i societats presenten visions més properes al panteisme* en la seva relació amb la Mare Terra i prediquen un estil de vida en harmonia amb la natura.
Observa atentament el paisatge i entra-hi mentalment amb tots els sentits.
Queda-t’hi una estona... I anota les impressions que t’evoquin... Què hi veus? Què olores? Com és l’aire que respires? Quins sorolls sents? Quines emocions experimentes? Amb quina o quines paraules definiries el que has sentit?
“La terra no és propietat de cap generació; és un arrendament als homes de per vida amb l’obligació de mantenir-la en perfectes condicions.”
Margaret Thatcher (Primera ministra dona del Regne Unit; 1925)
“El científic no estudia la natura perquè és útil, sinó perquè el captiva, i el captiva perquè és bella. Si la natura no fos bonica, no valdria la pena conèixer-la. Per descomptat, no em refereixo aquí a la bellesa que estimula els sentits, la de les qualitats i les aparences; no és que la menyspreï, en absolut, sinó que aquesta bellesa no té res a fer amb la ciència. Em refereixo a la bellesa més profunda, la que prové de l’ordre harmoniós de les parts i que pot captar una intel·ligència pura”.
El matemàtic francès Jules Henri Poincaré (1854-1912)
“La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.”
Proverbi indi
“La Terra no ens pertany, nosaltres pertanyem a la Terra. Som part de la Terra i, de la mateixa manera, ella forma part de nosaltres. Totes les coses estan lligades entre si...”
Carta de Seattle (del cap indi de la tribu Suwamish, Noah Sealth; 1855)
La petjada ecològica*, és a dir, l’indicador que calcula l’àrea de sòl ecològicament productiu (cultius, boscos, pastures...) que cada persona, ciutat, regió o país necessita per obtenir tots els recursos que consumeix (aigua, energia, materials, aliments..) i per assimilar els residus que genera (brossa, emissions de CO2...), ens permet ser conscients de les conseqüències ambientals de les nostres necessitats quotidianes, sobretot si aquest indicador es calcula en relació amb cada habitant.