límits planetaris

Aquesta frase atribuïda a Mahatma Gandhi, i que probablement deus haver sentit en més d’una ocasió, ens convida a reflexionar novament sobre el concepte de límits i de sostenibilitat. I és que viure de manera sostenible va més enllà de fer-ho amb criteris ambientalment respectuosos. No podem descuidar el vessant social i econòmic. Les persones formem part d’una comunitat global, d’una gran família, en què el que li passa a un dels membres afecta a tota la resta. El camí cap a la sostenibilitat, doncs, l’hem de fer  conjuntament.

No tot està perdut. Que el món natural sigui resilient i amb una gran capacitat d’adaptació és una porta a l’esperança. Però fins quan podrà aguantar, la Terra, les agressions que l’espècie humana li ha infringit durant tants i tants anys? La resposta és incerta.

En aquesta activitat aprendrem com pots aportar el teu granet de sorra per al planeta!

Què tenen en comú un dònut i la sostenibilitat? No es pot dir que els dònuts siguin l’exemple d’un estil de vida saludable i sostenible, sinó més aviat tot el contrari, sobretot si ho restringim a un punt de vista alimentari. Tanmateix, l’economista anglesa Kate Raworth utilitza la imatge del dònut per il·lustrar l’espai segur i sostenible en què s’ha de desenvolupar la humanitat.

Observar la vida salvatge al medi natural és una de les activitats més fascinants i gratificants que existeixen. Tanmateix, de vegades, el millor que podem fer per la natura és, senzillament, no destorbar-la. Observar els animals de lluny i respectar el territori on viuen, no recol·lectar plantes ni moure pedres o altres elements, no llençar escombraries ni deixalles, etc.

Les persones no estem soles al planeta, encara que de vegades actuem com si fos així. Fins ara s’han descrit uns 2 milions d’espècies. No obstant això, els experts consideren que en queden moltes per descobrir i calculen que la xifra d’animals i plantes amb qui compartim el planeta deu estar al voltant dels 9 milions (sense comptar bacteris i altres organismes minúsculs, que habiten no només la terra ferma, sinó també mars i oceans i que potser superen els tres mil milions d’espècies!). 

Fa més d’una dècada, el 2009, un grup de científics i científiques d’arreu del món —encapçalat per Johan Rockström, un reconegut científic suec— van proposar 9 límits planetaris que són essencials per a l’estabilitat de la Terra. Aquests 9 indicadors que apunten les línies vermelles que no hem de traspassar, si no volem que es desencadenin processos irreversibles i de conseqüències potencialment catastròfiques.

Descobrim-los en aquesta activitat!

Les matrioixques, o nines russes, ens proporcionen una imatge visual molt clara per comprendre l’ambient en què es desenvolupa la nostra vida i els contextos dels quals formem part. L’entorn que habitem ens defineix com a persones i, alhora, marca els límits del que considerem propi –el que és «meu» o «nostre»– i el que no –i considerem dels «altres»–, així com del que ens està permès fer i el que no.
En aquesta activitat veure com el nostre planeta és un gran sistema i com formem part d'aquest conjunt.

Ens agradi o no, els límits existeixen. N’hi ha que són necessaris i que ens ajuden a créixer amb seguretat i sense por. Els posen les mares i els pares, el professorat a l’escola... i també, ens posem límits nosaltres mateixos.
En aquesta activitat reflexionem sobre com ens afecten externament i internament els límits.

Escriu el que et passi pel cap o dibuixa-ho. Et convido a fer la pregunta a altres persones i a compartir les impressions entre vosaltres.