Durant l’estiu del 2005, el Govern de Catalunya va impulsar una campanya per protegir les platges dels residus que amenacen la supervivència de moltes de les espècies que hi viuen, i degraden, així l’ecosistema marí. Amb aquest pòster, que duu el lema «Les espècies més perilloses del Mediterrani», es fan paleses les conseqüències de les nostres accions sobre el medi ambient i la vida de molts altres éssers vius amb qui compartim el planeta.
Et lleves com cada matí. Vas al lavabo, estires la cadena, et dutxes i et rentes les dents. Aquestes accions, que per a tu són tan habituals, per a la Sindu són inimaginables…
A Catalunya vivim sota la influència del clima mediterrani, caracteritzat per períodes de pluja molt variats. Les precipitacions durant l’any es distribueixen de manera irregular: es concentren a la tardor i durant l’estiu pràcticament no plou gens.
Les pluges sovint són torrencials, és a dir, plou molt intensament durant períodes de temps molt curts. En molts casos, aquestes pluges provoquen inundacions que han arribat a ser catastròfiques, sobretot als cursos baixos dels rius.
Tot just després d’obrir una aixeta, tenim a la nostra disposició un generós raig d’aigua, i podem sentir l’aigua fresca com s’escorre per les mans o escoltar el so de l’aigua com s’escapa fugissera per les canonades o fer una bona neteja dental. Però, quan arriba el moment de tancar l’aixeta? Aquest acte depèn en gran part del grau de consciència de cada persona en les accions que realitza. Si hi ha algú que està segur que disposar d’aigua és una qüestió de màgia, no cal que s’afanyi a tancar l’aixeta per poder continuar gaudint d’un privilegi tan gran .
El consum d’aigua es mesura en metres cúbics (m3). 1 metre cúbic d’aigua equival a 1.000 litres.
Per saber quin és el teu consum mitjà d’aigua a la llar, cal que, en primer lloc, aconsegueixis una factura de l’aigua.
La petjada hídrica és un indicador de l’ús de l’aigua. Es defineix com el volum d’aigua dolça que consumeix una persona, una població o un país al cap d’un any. Això inclou l’aigua que bevem i que utilitzem diàriament en la nostra higiene personal i els usos domèstics (com rentar els plats o la roba), però també el que s’anomena l’aigua virtual, és a dir, l’aigua que no veiem, però que es necessita per produir els articles que consumim (menjar, roba, ordinadors, etc.) i els serveis que utilitzem.
Com podem estalviar aigua?