Dia Mundial de l’Alimentació

dimecres, 16 octubre, 2024

#SobiraniaAlimentària

Prop de 800 milions de persones que viuen en països en vies de desenvolupament i uns 34 milions de persones més que viuen en països industrialitzats no tenen prou menjar. Coincidint amb un dels objectius de l’ONU (eliminar la fam al món), el 16 d’octubre del 1945 es va establir l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i des del 1981 es considera aquesta data com a Dia Mundial de l’Alimentació.

El seu objectiu és conscienciar la gent respecte a la importància de l’alimentació en la salut de les persones, difonent la situació en què viuen moltes persones del Tercer Món, especialment en el que fa referència als problemes que tenen per la manca d’aliments. 

 


Proposta didàctica complementària per treballar el Dia Mundial de l'Alimentació


En aquesta ocasió us proposem aprofundir en els impactes d’allò que mengem sobre el planeta.  A continuació compartim algunes dades i informació que us pot ser d’utilitat.

La producció d’aliments és responsable d’entre un quart i un terç de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

La ramaderia industrial insostenible és un dels sectors que contribueixen més negativament al canvi climàtic; a la contaminació de l’aire, de l’aigua i del sòl, i a la desforestació i l’esgotament de recursos.

El 70 % dels terrenys de cultiu agrícola arreu del món es destinen a alimentar el bestiar i no les persones.

Si tots els cultius destinats a alimentar el bestiar es destinessin a l’alimentació humana, es podrien alimentar 4.000 milions de persones més. També, els animals criats per al consum humà són uns dels principals demandants d’aigua. Tant és així que, globalment, l’agricultura i la ramaderia consumeixen el 70 % de les reserves d’aigua dolça, un recurs cada cop més preuat i escàs.

Cal tenir en compte, també, que molts dels incendis que tenen lloc arreu del món són provocats intencionadament per convertir els terrenys en explotacions ramaderes i agrícoles, per produir pinsos per als animals que mengem.

A l’Amazones la indústria ramadera és responsable del 90% de la desforestació.

Les selves tropicals i els boscos que encara queden podrien desaparèixer en menys de 100 anys.

Quan mengis carn o productes làctics, assegura’t que han estat produïts localment, de manera respectuosa amb el medi, que el bestiar ha pogut pasturar lliurement i que s’ha tingut en compte el benestar animal. Adoptar una dieta de salut planetària suposa, entre d’altres, la reducció del consum de carn i altres productes d’origen animal, juntament amb l’eliminació progressiva de les explotacions ramaderes industrials i la promoció de la ramadera extensiva de base agroecològica. Els productes obtinguts d’aquesta manera no tan sols són millors per al planeta sinó també per a la teva salut.

Val a dir, però, que no tota la desforestació és atribuïble al consum de carn.

Productes d’origen vegetal vinculats a dietes saludables i considerats “superaliments” com l’alvocat, la quinoa o la llet de coco també tenen greus impactes ambientals, sobretot quan venen de lluny. L’increment en la seva demanda és causant de greus problemes ambientals i socials.

El mateix passa amb l’oli de palma, que trobem en multitud de productes d’alimentació o de cosmètica, encara que cada cop són menys habituals gràcies a la pressió exercida per diferents sectors per a retirar-lo, i és que cada cop són més coneguts els seus efectes perjudicials per a la salut (sobretot en l’àmbit alimentari), a més dels estralls que generen les seves plantacions a escala ambiental i sobretot per a la biodiversitat, essent un dels grans responsables de conduir a l’extinció determinades espècies com l’orangutan.

Per disminuir la contribució d’aquest sector, l’alimentari, a la crisi climàtica i no sobrepassar els límits planetaris, els quals s’hi relacionen directament o indirectament, cal promoure dietes més saludables i baixes en carboni, basades en el consum d’aliments reals per damunt dels productes comestibles que no fan cap bé al nostre cos i que contribueixen a l’escalfament global.

Això passa també per apostar per la producció agroecològica local, prioritzant els productes frescos ecològics i de proximitat i reduir el consum de proteïna animal i aliments ultraprocessats.