En aquesta guia trobareu el recull d'idees i activitats que s'ofereixen a l'agenda escolar del curs 2002-2003 amb algunes orientacions per orientar la tasca del professorat. Totes les activitats volen ser orintacions per treballar el medi ambient i el desenvolupament sostenible des del centre educatiu.
L’any 1765, James Watt va inventar la màquina de vapor que consistia en un enginy per aprofitar la força del vapor generat per la combustió del carbó amb la finalitat de crear força de treball i moviment. Durant el segle XIX, la màquina de vapor va ser introduïda a les indústries i al transport i va marcar l’inici d’una nova era: l’etapa industrial.
Un dels processos vitals de l’ésser humà és la respiració. L’aire, per tant, és indispensable per a la nostra existència. Com saps, l’aire és una barreja de diversos gasos com el nitrogen, l’oxigen, l’argó i el diòxid de carboni, entre d’altres. Aquests gasos es troben en una composició determinada. Quan s’introdueixen a l’atmosfera substàncies que no hi eren presents o s’incrementa la concentració de determinats gasos i superen els nivells que es consideren normals, es diu que l’atmosfera està contaminada.
Tot just després d’obrir una aixeta, tenim a la nostra disposició un generós raig d’aigua, i podem sentir l’aigua fresca com s’escorre per les mans o escoltar el so de l’aigua com s’escapa fugissera per les canonades o fer una bona neteja dental. Però, quan arriba el moment de tancar l’aixeta? Aquest acte depèn en gran part del grau de consciència de cada persona en les accions que realitza. Si hi ha algú que està segur que disposar d’aigua és una qüestió de màgia, no cal que s’afanyi a tancar l’aixeta per poder continuar gaudint d’un privilegi tan gran .
Ens trobem a l’inici d’una nova etapa de la humanitat: l’era de la informació i de la comunicació. És hora de reflexionar sobre la nostra relació amb el medi natural i de cercar alternatives viables que permetin emprar els recursos que ens proporciona el medi natural sense malmetre’ls ni exhaurir-los.
Existeix la tecnologia i la informació necessària per fer-ho. Però potser encara manca la voluntat, la participació i la implicació dels diversos sectors de la població (polítics, empresaris, ciutadans i ciutadanes, etc.) per fer-ho realitat.
Protegir els boscos vol dir que tots els llenyataires perdran la seva feina.
Protegir els oceans significa que els pescadors ja no podran pescar més.
Protegir els espais naturals té com a conseqüència que la gent gent que hi viu haurà d’abandonar els seus camps de conreu i dedicar-se a una altra feina.
Protegir l’atmosfera vol dir que ningú no podrà utilitzar mai més els cotxes.
Creus que són certes aquestes afirmacions?
L’ésser humà sempre s’ha relacionat amb el medi ambient per poder subsistir i evolucionar. Malgrat que els nostres modes de viure actuals ens allunyin cada vegada més dels sistemes naturals, en depenem plenament. Vivim en ciutats densament poblades, ens traslladem amb cotxes, ens comuniquem amb tecnologies molt avançades com l’Internet i la telefonia mòbil, i ens allunyem cada cop més del contacte amb el medi natural. En canvi, la necessitat d’estar en contacte amb la natura és creixent.
Si et proposo que m’expliquis la relació entre el creixement de la població i el consum de recursos naturals, és molt possible que no tinguis gaires dificultats per contestar-me. Ara bé, si et demano com podem afrontar les conseqüències del creixement de la població, pot ser que et resulti més difícil de respondre.
Ara m’agradaria que tota la informació, totes les idees i tots els recursos que t’he donat els fessis servir per adquirir compromisos i participar en accions per tal de millorar el propi entorn i la resta del planeta.
Històricament, la ciutat ha constituït un espai de relacions socials, culturals i econòmiques de moltes civilitzacions.
La ciutat ha esdevingut un espai d’intercanvi, de comunicació i de convivència de gent de cultures, d’edats i d’ideologies diferents, i ha facilitat la concentració de les necessitats bàsiques de la població.
Els ciutadans poden accedir caminant als centres educatius, serveis sanitaris, comerços, llocs de treball i zones de lleure, sense necessitat de recórrer grans distàncies.