Els botànics calculen que hi ha gairebé set-centes espècies de plantes medicinals, la majoria de les quals creixen prop de les cases, a les vores dels camins, als marges dels camps, dels horts i dels recs, amb unes propietats curatives que s’han integrat en una saviesa mil·lenària que actualment es va recuperant, després d’un període de crisi que va començar al segle XIX. Es tracta d’un patrimoni fràgil, que les persones han anat transmetent oralment de generació en generació, tot seguint una tradició en què la gent posava en pràctica allò que havia vist fer o havia sentit dir. Aquest aprenentatge ha estat possible gràcies als forts vincles de relació interpersonal i de confiança.
Del llibre “Medicina en femení. De les remeieres medievals a les trementinaires” – Glòria Sabaté.