Des de l’Holocè, la concentració de CO₂ a l’atmosfera es mantenia en nivells estables, al voltant de les 280 ppm (parts per milió). Arran de la Revolució Industrial, els nivells de CO₂ van començar a augmentar de manera exponencial.
El 2020 es van assolir límits històrics amb 418 ppm: molt probablement es tracta de la xifra més elevada dels últims 14 milions d’anys.
A mesura que la concentració de CO₂ augmenta en l’atmosfera, el planeta s’escalfa i s’esdevenen canvis al clima que poden ser irreversibles. Els científics adverteixen que, a causa de la inèrcia del sistema, la temperatura del planeta pujarà entre 1 °C i 4 °C a finals de segle, cosa que suposa un increment d’entre 2 °C i 6 °C respecte del període preindustrial. Això canviarà la fisonomia de la Terra tal com la coneixem.
Els esforços se centren, ara, a no superar les 450 ppm, considerat pels experts una zona d’alt risc climàtic, amb conseqüències imprevisibles i potencialment catastròfiques. Un augment de 5 °C podria fer que la Terra fos inhabitable en la seva major part. Es tracta d’un límit que no podem superar!
Per evitar superar aquest límit que pot posar-nos en perill, i que a més, es relaciona amb molts dels altres límits planetaris, totes i tots podem emprendre accions que ens ajudin a prevenir-ho. Per exemple:
Estalviar energia, aigua i recursos en general.
No malbaratar aliments.
Menjar més fruites i verdures, de temporada i de proximitat.
Disminuir el consum d’aliments d’origen animal.
Reduir, reutilitzar, reparar... i, finalment, reciclar! (per aquest ordre).
Compartir
Desplaçar-nos a peu, en bicicleta...
Demanar a l’ajuntament que habiliti camins escolars o iniciatives com el bicibús, si no existeixen.
Plantar arbres i plantes amistoses amb els insectes pol·linitzadors.
Disminuir el plàstic d’un sol ús.
No llençar residus en llocs inadequats i, en general, no contaminar.
Optar per aliments i productes ecològics i lliures de pesticides.
A la Guia d’emergència climàtica per a joves trobareu molta més informació per aprofundir-hi i descobrireu moltes més idees que ens ajudaran a reinventar el sistema amb l’objectiu no superar aquest límit que ens posa en perill.
El canvi climàtic i el sector alimentari
El sector alimentari és un dels principals contribuents al canvi climàtic i a la contaminació per diversos motius. El transport vinculat a la globalització que fa que puguem disposar d’aliments i productes d’arreu del món, que no són propis del nostre entorn proper, i en qualsevol moment de l’any, n’és un d’ells.
I és que desvincular-nos dels ritmes de la natura té una sèrie de conseqüències i contribueix al fet de sobrepassar els límits planetaris.
Cada estació la natura ens ofereix uns aliments característics, amb uns sabors, unes textures i uns colors particulars. Menjar aliments de temporada permet que el nostre cos s’adapti millor als canvis ambientals, ajudant-lo a fer front a les demandes de l’entorn. A més, ambientalment, consumir productes fora de temporada o comprar-los a altres països suposa un cost evitable en transport, benzina, emissions de CO₂, fertilitzants, conservants, refrigeració, etc. i, alhora, una pèrdua de nutrients durant el procés.
Aliments com l’all, la remolatxa, el plàtan o l’enciam es produeixen tot l’any. Però, en canvi, d’altres només es produeixen uns mesos en concret.
Per aprofundir en aquesta temàtica us convidem a descarregar-vos algun dels pòsters amb els aliments de temporada que podreu trobar a internet. Us ajudaran a comprovar si el que mengeu o trobeu en parades o supermercats contribueix o no a l’escalfament global.
