Diries que ets capaç de posar límits? Saps quines són les teves línies vermelles, és a dir, els «no rotunds», que no s’haurien de traspassar de cap manera?
Ets capaç de dir «no» quan et demanen fer alguna cosa que no et ve de gust, no t’agrada o penses que no està bé,, o ets dels qui acaben cedint i dient «sí» per acontentar els altres?
Respectar-te, estimar-te, tenir clars els teus límits i transmetre’ls de manera clara i assertiva, és essencial perquè els altres puguin respectar-te i per evitar que posis en perill la teva integritat en tots els àmbits.
Marcar els límits, però, de vegades no és una tasca fàcil, sobretot si durant la infància no ens van marcar uns límits clars, perquè ens deixaven fer el que volíem de manera excessivament permissiva, de vegades fins i tot sentint que no es preocupaven per nosaltres, o bé perquè eren excessius i imposats des del control, les prohibicions, la por i l’autoritarisme.
En qualsevol cas, no pateixis si formes part d’algun d’aquests grups, ja que posar límits és quelcom que s’adquireix amb l’experiència. Saber el que volem i ser capaços d’expressar-ho assertivament és el primer pas per marcar uns límits propis que no hem de permetre que siguin vulnerats.
Et convido, quan tinguis dubtes davant d’una situació determinada, a fer-te la pregunta següent:
Vull o no vull?
Si els pensaments no són prou clars a l’hora de respondre la pregunta, deixa que sigui el COS qui et parli i et manifesti les seves preferències. Escolta què et diu en relació amb els teus desitjos, i amb el que et ve, o no, de gust en un moment determinat. Connectar amb el «sí» o el «no» des de la sensació i no tant des dels pensaments és un hàbit que s’adquireix amb la pràctica.
El cos és clar quan parla;
sovint només cal aprendre a escoltar-lo.
Preguntes per reflexionar:
Et respectes i t’estimes a tu mateix@?
Tens en compte els teus sentiments a l’hora de fer alguna cosa o prendre una decisió? Són importants per a tu?
Dones valor a què sents?
Coneixes les teves línies vermelles?
Ets capaç de dir «prou» o «fins aquí», davant d’una agressió o quan sents que els teus límits o els teus drets són vulnerats?
Si la resposta és afirmativa, com et sents quan ho fas? I si és negativa, què és el que t’ho impedeix?
Quan no ho tens clar, preguntes i et deixes aconsellar?
Diries que ets capaç de posar límits? Saps quines són les teves línies vermelles, és a dir, els «no rotunds», que no s’haurien de traspassar de cap manera?