La curiositat és, de fet, la porta d’entrada al coneixement.
El desig de saber i la necessitat d’explorar ens caracteritza com a humans. És gràcies a això que coneixem com és el món, i com funciona. Tots els avenços en el món de la medicina, de la tecnologia, i en tots els àmbits, els devem al fet d’haver tingut la valentia i el coratge de superar els límits existents.
D’altra banda, i en sentit contrari, hem de tenir en compte que hi ha límits que és important respectar si no volem prendre mal: el temps que podem estar sense beure, sense respirar, sense dormir o sense menjar —o al contrari, el màxim que podem ingerir sense empatxar-nos i tenir una indigestió!—, amb referència a la nostra fisiologia, o bé en el sentit psicològic, el llindar marcat per la nostra voluntat, pels nostres desitjos i per la mateixa llibertat. Dir «sí» quan volem dir «sí» i «no» en la situació contrària.
Ser assertiu consisteix justament a ser capaç de defensar els drets i els arguments propis, sense deixar-se manipular i, alhora, sense manipular ni agredir els altres. Es tracta d’una qualitat que es va adquirint amb la pràctica, al llarg de la vida. El primer pas és aprendre a connectar amb el que es vol i el que no, ja que sabent-ho ens serà molt més fàcil establir quins són els nostres límits i fer-los respectar. I en això rau la base de la nostra llibertat.
La curiositat és, de fet, la porta d’entrada al coneixement.