L’acumulació i la concentració de substàncies amb efectes potencialment tòxics no ha parat d’augmentar des de la Revolució Industrial, sobretot a partir de mitjans del segle XX. Metalls pesants, hidrocarburs, compostos orgànics volàtils, plàstics... i tota mena de substàncies creades per les persones i del tot noves per al planeta es concentren en l’aire, el sòl, els mars i els oceans i s’incorporen a les persones a través de la respiració, de l’aigua que bevem o dels aliments que ingerim.
La contaminació química amenaça el planeta perquè afecta els processos biològics i físics que sustenten la vida. Els plaguicides, per exemple, maten molts insectes que són fonamentals per a l’equilibri dels ecosistemes i per als individus que en formem part (inclosos l’espècie humana i totes les altres que habiten la Terra).
Els límits de la contaminació química costen d’establir i són dels últims que han estat estudiats, però el Centre de Resiliència d’Estocolm ha publicat un estudi en què els quantifica i conclou que ja fa temps que hem superat els llindars crítics.
La contaminació química en el sector alimentari
La contaminació química amenaça el planeta perquè afecta els processos biològics i físics que sustenten la vida. Els plaguicides, per exemple, maten molts insectes que són fonamentals per a l’equilibri dels ecosistemes i per als individus que en formem part (inclosos l’espècie humana i totes les altres que habiten la Terra).
Els plaguicides són una de les causes principals de contaminació de l’aigua, de l’aire i del sòl.
Els pesticides són substàncies que ajuden a combatre plagues en els conreus, siguin plantes o animals, per tal d’incrementar la productivitat de les collites. Tot i que d’entrada pot semblar positiu, l’ús d’aquestes substàncies químiques suposa uns riscos per als ecosistemes i per a la salut de les persones. I és que en general no són massa específics de l’espècie que es vol combatre, de fet es calcula que els efectes del 98 % dels insecticides i el 95 % dels herbicides s’estenen més enllà de l’objectiu buscat i arriben a destins diferents, a través de l’aire, de l’aigua o dels aliments. I això té una sèrie de conseqüències, que detallem a continuació:
1. Alguns efectes dels pesticides sobre els ecosistemes:
· Contaminació de l’aigua, de l’aire i del sòl. Per fenòmens d’escorrentia els pesticides poden arribar a ambients aquàtics diversos i contaminar rius, llacs i altres ecosistemes aquàtics continentals, però també mars i oceans. També es poden propagar a través de l’aire i arribar a altres camps, àrees de pastura o a pobles i ciutats propers.
· Pèrdua de biodiversitat. És una de les grans conseqüències no desitjades vinculades a l’ús de pesticides. Insectes com abelles i papallones, que tenen un rol determinant en la pol·linització i són claus en els ecosistemes, són grans afectats per l’ús d’insecticides.
· Redueix la fixació de nitrogen i contribueix a l’empobriment dels sòls.
A més, amb el temps, l’aplicació repetida de pesticides augmenta la resistència de les plagues que es volen combatre i poden tornar a aparèixer.
2. Efectes sobre la salut de les persones:
L’ús de pesticides i fertilitzants té una sèrie de conseqüències negatives per a la salut humana. Els estudis indiquen que una major exposició correlaciona amb un augment del risc de determinades malalties i problemes com càncer o alteracions neurològiques, entre d’altres.
