L’ozó es considera a nivell mundial el contaminant més nociu per la vegetació.
L’ozó penetra a través dels estomes de les plantes i disminueix l’activitat fotosintètica. A més, quan es difon per les cèl·lules de la planta n’afecta el seu cicle vital.
L’Agència Europea de Medi Ambient destaca Itàlia i Espanya com els dos estats europeus amb majors danys causats per l’ozó sobre l’agricultura, afectant 2/3 parts de la superfície cultivada.
I per què s’acumula tant d’Ozó?
La Vall del Po (on s’ubica la ciutat de Bologna) és la zona d’Europa més contaminada per ozó. És una zona amb força activitat agrícola i ramadera, activitats que generen Compostos Orgànics Volàtils (COV). Aquests compostos reaccionen amb els òxids de nitrogen que viatgen amb el vent des de les ciutats veïnes. La conseqüència és la formació d’ozó. A la Vall del Po es donen unes característiques semblants a les de la comarca catalana d’Osona, que pateix els efectes de la contaminació de l’àrea metropolitana de Barcelona, però d’una magnitud molt més gran.
La vall del Po té els Alps al nord, que actuen de barrera que no deixa passar els vents del nord, i la contaminació s’hi acumula. A més, hi ha molta acumulació de porcí, i això fa que els nivells d’amoníac es disparin. Les dosis d’amoníac no afecten l’ozó, però se sumen a aquesta contaminació i empitjoren la qualitat de l’aire en aquesta zona.