A finals de 2012 al món hi havia 6.700 milions de línies mòbils i 5.500 milions de telèfons, pràcticament tants com persones. A Catalunya, segons dades de l’IDESCAT, l’any 2012 el 95,5% de la població d’entre 16 i 74 anys feia servir el telèfon mòbil.
La demanda de telefonia mòbil a escala mundial no ha deixat de créixer en els últims anys. Aquesta tecnologia, en expansió constant, ha revolucionat la nostra manera de comunicar-nos.
A banda dels problemes derivats de l’extracció del telèfon intel·ligent (condicions laborals dels treballadors, conflictes bèl·lics i contaminació ambiental) i els recursos, l’aigua i l’energia utilitzats en la fabricació, el transport i els embalatges, també hem de tenir en compte els associats a l’ús d’aquests dispositius: radiació electromagnètica i conseqüències per a la salut, energia que consumeixen, etc.
A part del plàstic i el vidre, que en constitueixen la carcassa, els telèfons intel·ligents contenen al voltant de 40 elements, com el coure, l’alumini o el cobalt, l’extracció dels quals és molt costosa i té associades greus conseqüències ambientals i socials. Les bateries són la part més contaminant, perquè contenen elements com ara el cadmi, el liti i el metall hidrur.
D’entre tots els materials que contenen, el més preuat és el coltan, un metall capaç de suportar una alta càrrega elèctrica que s’utilitza en tot tipus d’aparells electrònics i permet que les bateries durin més. La seva producció es concentra en un 80% a l’Àfrica, i la gran demanda d’aquest material –la meitat va destinada a la telefonia mòbil– va provocar que se’n disparés el preu (300 euros el quilo), cosa que va desencadenar un conflicte armat en països productors com la República Democràtica del Congo.
Els treballadors de la indústria minera estan exposats a greus riscos per a la salut, derivats de la inhalació d’aquests metalls, i alhora a la contaminació consegüent de l’aigua i del menjar, per molt pocs euros al mes.