A part del carboni i de l’oxigen, hi ha dos elements més que són molt importants per a la vida terrestre: el nitrogen i el fòsfor.
El nitrogen és el component majoritari de l’atmosfera, suposa un 78 % de l’aire, i és un element essencial per a la fabricació de l’ADN i de les proteïnes. Tot i que estem envoltats de nitrogen, ni les plantes ni els animals són capaços d’absorbir-lo directament; només alguns bacteris poden fer-ho i transformar-lo perquè la resta d’éssers vius el puguin utilitzar. Les erupcions volcàniques i la crema de combustibles fòssils afegeixen nitrogen a l’atmosfera, cosa que ocasiona fenòmens de boirum i pluja àcida que agreugen els episodis de contaminació de l’aire.
El fòsfor, com el nitrogen, és imprescindible per a la vida i per poder formar molècules d’ADN, el material genètic que conté les instruccions per construir tots els components de les cèl·lules. Es troba emmagatzemat sota terra en roques sedimentàries formades a partir d’animals morts i plantes en el transcurs de milions d’anys d’evolució. Quan es dissol en l’aigua o penetra al sòl, les plantes l’absorbeixen i passa a estar disponible per a la resta d’éssers vius, que se n’alimentaran al llarg de la cadena alimentària.
Les persones hem descobert la manera de descompondre artificialment el nitrogen i d’utilitzar el fòsfor. Això ha permès crear fertilitzants per ajudar les plantes a créixer i augmentar-ne la producció. Com tot, però, en excés, resulta perjudicial. I és que els nutrients no absorbits a causa de la sobrefertilització dels terrenys de cultiu es filtren i arriben a rius, llacs i altres ecosistemes aquàtics, desemboquen al mar, i els eutrofitzen.
L’eutrofització és un fenomen causat per l’acumulació de nutrients en un ecosistema a conseqüència de concentracions excessives de nitrogen i fòsfor, i que hi provoca desequilibri.
Amb l’augment de nutrients, proliferen els organismes fotosintètics i això incrementa la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua, cosa que provoca un creixement del nombre d’éssers vius. A conseqüència del que diem l’oxigen del medi es va reduint, ja que tots els organismes el necessiten per respirar. A més, el volum de nutrients disponibles també disminueix, i gran part dels éssers vius moren a causa de l’empobriment del medi. En aquestes condicions només poden viure algunes algues i organismes adaptats a condicions anaeròbiques (sense oxigen). Això dona a aquests ecosistemes eutrofitzats un aspecte fosc, de vegades amb una escuma verdosa superficial i pudent.
Els experts consideren que hem alterat greument el cicle del fòsfor i del nitrogen, i que hem sobrepassat els límits que els ecosistemes poden suportar.
