Es calcula que al món 2.100 milions de persones tenen sobrepès. I 800 milions són víctimes de la fam i la malnutrició. Quin contrasentit!
Cada any es crien al món prop de 70.000 milions d’animals de granja, majoritàriament en granges industrials, on viuen permanentment engabiats, en espais ínfims i tractats com a màquines de producció més enllà dels seus límits naturals.
La carn del bestiar alimentat en terrenys de pastura té menys greix que la del que ha estat alimentat amb gra, i conté 5 vegades més d’àcids grassos omega 3, beneficiosos per a la salut.
Una gran part de la llet que consumim procedeix de vaques lleteres que han estat sobreexplotades i tractades amb hormones per maximitzar la producció de llet, fins al punt que només viuen 2 o 3 anys, fins que són portades a l’escorxador abans de convertir-se en hamburgueses.
Alimentar tot aquest bestiar suposa un terç del total de cereals produïts al món, el 90% de la farina de soja i fins a un 30% de les captures totals de peix. Uns recursos molt preuats que podrien alimentar milers de milions de persones. D’altra banda, els animals necessiten més superfície que els cultius per produir les mateixes calories. Si tots els cultius destinats a alimentar el bestiar es destinessin a l’alimentació humana, es podrien alimentar 4.000 milions de persones més.
Així doncs, a banda de les consideracions ètiques que implica consumir carn d’animals que han estat maltractats d’aquesta manera, el sector ramader és un dels principals responsables de l’agudització del canvi climàtic: tant per la desforestació associada al pasturatge, com per la fermentació dels aliments a l’aparell digestiu del bestiar i els fems que generen (el metà reté 20 cops més la calor que el diòxid de carboni) com per l’ús de fertilitzants.
A més, l’expansió de la ramaderia erosiona i degrada el sòl (excrements, petjades, etc.) i esgota els recursos hídrics. L’ús més important d’aquesta aigua es destina a la producció de carn. Finalment, part dels productes químics utilitzats en l’agricultura i els residus ramaders acaben a l’aigua i la contaminen.
A tot això cal sumar-hi els residus que generen les granges i els escorxadors, l’increment del consum energètic (cicle productiu del farratge i els cereals per alimentar el ramat, el combustible derivat del transport, la maquinària utilitzada a l’escorxador i en l’elaboració i la refrigeració dels productes animals, els congeladors i frigorífics, etc.), la sobreexplotació de les terres de cultiu (a causa de l’ús de fertilitzants, la utilització intensiva del sòl, etc.) i la pèrdua de biodiversitat.
D’altra banda, el consum excessiu de carn té efectes perjudicials per a la salut de les persones, com l’increment del risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis i alguns tipus de càncer. Reduir el consum de carn disminueix entre un 15 i un 42% el risc de diabetis tipus 2 i entre un 6 i un 12% el risc de càncer.